LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL Eulàlia Morral

A Catalunya l’època del Modernisme coincideix amb una gran embranzida industrial, protagonitzada bàsicament pel sector tèxtil que, al seu torn, va comportar el desenvolupament d’altres sectors com el químic i el metal·lúrgic. Aquest període va suposar la incorporació de tecnologies ja implantades en altres països i va posar les bases de la nostra cultura industrial que després ha fet possible la diversificació.

A finals del s. XIX, Catalunya es consolidava com una de les regions manufactureres avançades gràcies a la demanda interior i de les altres zones d’Espanya i a les exportacions del sector agrari (sobretot vi) que van permetre disposar de recursos suficients per importar carbó, tecnologia i primeres matèries. Dins del sector tèxtil, els àmbits amb més creixement van ser el cotó i la llana, seguits de la seda i els altres productes; en conjunt, la indústria tèxtil de Catalunya representava a l’any 1900 el 82% de la producció estatal, mentre que la metal·lúrgia i la química se situaven pels volts del 30%.

1856 1900
Alimentàries 10,06 15,32
Tèxtil 66,33 81,95
Metal·lúrgia 21,01 33,40
Química 17,45 29,99
Paper i Arts Gràfiques 31,76 30,47
Ceràmica, vidre i calç 15,71 24,91
Fusta i suro 46,03 34,88
Cuir i calçat 13,29 31,67
Diverses 32,52 38,17

Font: Baró,E.- Villafaña,C.: La nova indústria: el sector central de l'economia catalana
Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2009

A principis del segle XX, la geografia tèxtil catalana quedava dibuixada en quatre zones:

El cotó, el gran protagonista de la segona meitat del s. XIX, tendia a perdre força degut a la pèrdua de Cuba i les Antilles i la limitació de la capacitat adquisitiva del mercat interior; alguns industrials van aprofitar la conjuntura per orientar-se vers altres temes, com ara la producció d’electricitat o el ciment. Malgrat aquesta tendència, pels volts del 1900 eren un centenar les colònies que s’hi dedicaven - 40 a la conca del Ter, i 60 a la del Llobregat.

Pel que fa a la llana, a l’any 1900 Catalunya acaparava el 62% de les pues de filar i el 84% dels telers mecànics en funcionament a Espanya. La resta es repartia entre Alcoi i Béjar. La producció catalana es concentrava al Vallès, que es beneficiava de les capacitats procedents del cotó juntament amb un sistema organitzatiu molt versàtil basat en la combinació de les grans fàbriques i el treball a mans.

Per la seva banda, el Maresme es consolidava com a districte on s’ajuntaven les indústries de fabricació mecànica del gènere de punt alhora que tota la xarxa d’establiments auxiliars –filatura, acabats,construcció i reparació de maquinària, transports... Mataró, juntament amb Calella, Canet i Arenys es van beneficiar de la tradició tèxtil de la zona, basada en les puntes i blondes i en el treball femení: les mateixes mans que ara es feien càrrec de la preparació del tissatge i les parts corresponents a l’acabat i confecció.

Finalment, Barcelona va substituir els nuclis seders tradicionals (Reus i Manresa) i, a nivell espanyol, les indústries ubicades a la zona prenien el relleu a València i acumulaven un 39% de totes les pues de retòrcer i més del 90% dels telers mecànics -tant els que porten maquineta jacquard com els que no. També s’agrupaven a la província de Barcelona un 83% dels fusos de filar lli i cànem de tot Espanya, i un 60% del tissatge mecànic d’aquestes fibres.

APARELLS MATRICULATS A BARCELONA - ANY 1900

% total Espanya
Llana, pues de filar 180.225 53,22
Llana, telers manuals sense jacquard 473 16,38
Llana, telers manuals amb jacquard 150 59,29
Llana, telers mecànics sense jacquard 1.719 68,76
Llana, telers mecànics amb jacquard 816 84,12
Cànem i lli, pues de filar 22.153 82,77
Cànem i lli, telers manuals sense jacquard 394 14,36
Cànem i lli, telers manuals amb jacquard 77 33,19
Cànem i lli, telers mecànics sense jacquard 729 59,12
Cànem i lli, telers mecànics amb jacquard 209 60,93
Seda, pues de tòrcer 8.245 39,72
Seda, telers manuals sense jacquard 157 18,85
Seda, telers manuals amb jacquard 262 44,79
Seda, telers mecànics sense jacquard 667 94,74
Seda, telers mecànics amb jacquard 205 92,76

Font: Catalunya, la fàbrica d'Espanya: un segle d'industrialització catalana, 1833-1936. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1985

En resum, de 1980 a 1915 el conjunt del sector tèxtil va significar a Catalunya entre el 65 i el 72% de l’index de producció industrial, amb oscil·lacions entre el cotó i la llana, mentre que la resta d’indústries se situava entre un 27 i un 32%. Entretant, Barcelona es definia com una gran ciutat industrial a escala europea.

1890 1895 1900 1905 1910 1915
Cotó 47,45 45,74 49,19 43,96 43,90 50,53
Llana 19,66 23,71 19,63 21,05 20,61 21,53
Resta indústries 32,89 30,55 31,18 34,99 35,49 27,94

Font: Maluquer, Jordi: "El índice de la producción industrial de Cataluña. Una nueva estimación (1817/1935)" a Revista de Historia Industrial, núm.5, Universitat de Barcelona,1994.

Altres fonts utilitzades